La consolació de la Filosofia, Boeci

RESUM DE L’OBRA

En un principi trobem al personatge de Boeci afligit, qui enyora la seva felicitat i viu a disgust amb el seu desgraciat estat actual. A aquest se li apareix la Filosofia en forma de dona imponent i majestuosa i li farà saber que tot el seu mal radica en haver oblidat quin és el veritable fi de l’home.

Es pot dir que la Filosofia fa obrir els ulls a Boeci mostrant-li la llum i mostrant-li que mai l’ha abandonat, ja que ella el considera fill seu. Plantejarà que en tot filòsof hi ha una lluita constant, entre la ignorància i el saber, la filosofia, elogiant al savi. Però Boeci es pregunta perquè ell a caigut sota tal desgràcia si mai s’ha apartat del costat de la filosofia. Li recordarà que ell mai va fer cap mal, que només va defensar aquells honestos, qui després el van humiliar.

Seguidament la Filosofia farà unes quantes preguntes a Boeci per saber en quin estat es troba exactament, establir un diagnòstic i així poder donar-li el remei adequat. Conclourà que es troba en un estat greu però no incurable, ja que ell és conscient de que és Deu qui regeix el món, i per tant la Filosofia començarà amb la seva cura. Serà aquí on li demostrarà a Boeci que ha oblidat quin és el fi de l’home, qui és ell mateix. Però per sort no ha estat oblidat per la natura i dirà que la seva salvació es donarà poc a poc mentre ell tingui clar qui és regidor del món.

En la segona part del llibre es debatrà sobre la fortuna. Què és? Quins beneficis reals o ficticis comporta? Un cop la Filosofia ha entès que el mal de Boeci radica en l’anhel per la seva vella fortuna, intentarà fer-li veure els mals que aquesta pot haver produït a la seva vida, més que no pas alegries. La qualificarà de falsa i arbitraria, amb un doble rostre del que cal desconfiar. Per tant, cal que confiï en el terreny assegurat, la filosofia, ja que la fortuna donarà sempre una felicitat enganyosa, causant del seu estat d’angoixa.

La Filosofia finalment el consolarà amb la idea de que cap home podrà ser mai completament feliç, moltes coses són desitjades per qui no les tenen i seran menyspreades per qui les tingui. Aquells més afavorits per la fortuna seran els més exigents. Cal trobar la felicitat dins d’un mateix, sent amo d’un mateix, no en bens triats per l’atzar. Així doncs, tots els homes volen la benaurança, però aquesta s’aconsegueix amb el bé universal i suprem, Deu, i no pas amb els bens particulars.

A la quarta part farà una conciliació de la bondat divina amb l’existència del mal al món, intentarà provar la seva compatibilitat. Diferenciarà entre la providència i el fat. La providència no implicarà un temps concret, sinó que pot donar-se en un únic present, sense existència de passat i futur, mentre que el destí es va marcant amb el temps. En l’ultima part es tractarà la compatibilitat de l’omnisciència de Deu amb la llibertat de la voluntat humana i finalment donarà la idea de que la mort afecta a tots per igual.

Solveig Möller, novembre 2010.