va morir a Tesalia, l’any 380 a.C. Era un sofista, discípul de Empèdocles i influenciat
especialment pels eleàtics, era reconegut especialment per la seva gran capacitat oratòria
i el seu altíssim nivell de retòrica, la tècnica de la persuasió. Va viatjar molt al llarg
de la seva vida i va ensenyar i practicar la seva retòrica per Grècia. Se li atribueixen
diversos escrits: Discursos, Arte Oratoria, Epitafi, Elogi d’Helena, Sobre el no ser o de
la Natura i Defensa de Palamedes.
La seva filosofia es centrava bàsicament en dos grans temes: el problema de
l’ésser i la virtut. Especialment a la seva obra Sobre el no ser o de la Natura podem
veure el seu radical escepticisme. Es poden extreure tres clares tesis fundamentals.
En primer lloc, que res és o res existeix. Gòrgies creia que no era possible
l’existència de res basant-se en que les coses han de ser eternes o no eternes. En el cas
de que fossin eternes, significaria que no tindrien ni principi ni fi, i per tant són infinites.
És doncs a causa d’això que no les podem situar a cap lloc concret, ja que tampoc
no és en si ni en cap altre ésser. Si per contra prenem les coses que no són eternes,
veurem que aquestes a diferència de les anteriors, si que tenen un principi, un origen,
característic precisament per provenir del no-res. Per tant, abans del seu origen, no era
res. No existia. Per tant, l’ésser, ja sigui etern o no, no existeix.
Ja hipotèticament, l’autor ens explica que si es dongués el cas de que alguna
cosa existís seria incognoscible, no es podria ni tan sols pensar. La demostració a la
seva tesis la extreu de que tenim la capacitat de pensar en el no-ésser. L’error existeix,
podem pensar coses tan vertaderes com falses. Per tant, tenim tant la capacitat de pensar
en coses que existeixen així com en coses que no existeixen, així com hi ha coses que
les podem pensar i no existeixen, hi ha coses que existeixen i no les podem pensar. En
conseqüència, el ser i el pensar són diferents i que per tant, si allò pensat no és existent,
tampoc allò existent pot ser pensat.
Si fins i tot trobéssim la oportunitat de pensar coses existents, continua el
sofista, seria incomunicable allò cognoscible per l’home. Això es deu al problema de
la comunicació. Aquest radica en que el llenguatge no està preparat per a explicar la
realitat tal qual la coneix cadascú. El defecte del llenguatge és que aquest no comporta
l’essència de les coses, sinó que es basa en paraules. La relació entre la paraula i la
realitat en quant al seu significat és errònia ja que no és possible amb paraules descriure
allò que realment són les coses per a cada individu, no pot entrar per les oïdes allò que
entra pels ulls.
S’han donat moltes interpretacions diferents al les tres grans tesis de Gòrgies.
Entre elles trobem la defensa de les tesis eleàtiques, altres creuen que les seves
proposicions es refereixen únicament al ser absolut, no al ser real (Loenen), que és
simplement un escèptic radical, altres creuen que les seves tesis constitueixen una
memòria d’un determinat grup de sofistes (com Protàgores o Demòcrit), etcètera.
És possible que donat l’alta estima cap a la retòrica que tenia Gòrgies les seves
tesis, que poden semblar tan incoherents d’entrada, fossin simplement un mitjà per
demostrar que amb la bona argumentació, la seguretat i la coherència tot podia ser
defensat, per molt improbable que pogués semblar a priori. És el poder del llenguatge,
la persuasió del sofista.
Solveig Möller, novembre 2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario